Aller au contenu

Bibliographie

  • Type de publication: Chapitre d’ouvrage
  • Ouvrage: La faula
  •  
  •  
  • Pages: 205 à 212
  • Année d’édition: 2020
  • Collection: Textes littéraires du Moyen Âge, n° 55
  • Série: Textes catalans du Moyen Âge, n° 1

Afficher toutes les informations ⮟

  • ISBN: 978-2-406-09353-4
  • ISSN: 2108-9825
  • DOI: 10.15122/isbn.978-2-406-09355-8.p.0205
  • Éditeur: Classiques Garnier
  • Date de parution: 26/02/2020
  • Langue: Français
Accès libre
Support: Numérique
205

BIBLIOGRAPHIE

Alberni, Anna, « El Cançoner Vega-Aguiló. Una proposta de reconstrucció codicològica », Literatura i Cultura a la Corona dAragó (s. xiii-xv). Actes del iii Col·loqui « Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga » (Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000), éd. par Lola Badia, Miriam Cabré et Sadurní Martí, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2002, p. 151-171.

Alberni, Anna, Intavulare. Tavole di canzonieri romanzi (serie coordinata da Anna Ferrari). I. Canzonieri provenzali, 11. Biblioteca de Catalunya : VeAg (mss. 7 e 8), Modena, Mucchi, 2006 [2009]

Annicchiarico, Annamaria, Frondino e Brisona, Bari, Adriatica, 1990.

Anonyme, Curial e Güelfa, éd. par Ramon Aramon i Serra, Barcelona, Barcino, 1930-1933, 3 vol. (ENC a 30, 35-36, 39-40).

Aramon i Serra, Ramon, « Els cants en vulgar del “Llibre Vermell” de Montserrat (Assaig dedició crítica) », Analecta Montserratensia X / Miscel·lània Abareda II, Abadia de Montserrat, 1964, p. 9-54, réimprimé dans Estudis de Llengua i Literatura, presentació de Joan A. Argente, prefaci i edició a cura de Jordi Cabonell, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, Biblioteca filològica XXXIII, 1997, p. 79-130.

Armangué, Joan, El « Triomf del Temps » de Petrarca. La traducció catalana des comentaris dIlicino (s. xv), Annali della Facoltà di Magistero dellUniversità di Cagliari, no 13 (1989), p. 125-189.

Asperti, Stefano, « Flamenca e dintorni. Considerazioni sui rapporti fra Occitania e Catalogna nel xiv secolo », Cultura Neolatina, no 45, 1985, p. 59-103.

Avenoza, Gemma et Germán Orduna, « Registro de filigranas de papel en códices españoles », Incipit, no 11, 1991, p. 1-9.

Badia i Margarit, Antoni M. Gramàtica històrica catalana, València, Tres i Quatre, 1981.

Badia, Lola et Amadeu Jesús Soberanas, « Noves noves rimades : la ventura del cavaller NHuc e de Madona », Bellaterra (Barcelone), Stelle dellOrsa, 1986 ; réédité en français dans Romania, 114 (1996), p. 96-134.

Badia, Lola, « De La faula al Tirant lo Blanc, passant, sobretot, pel Llibre de 206Fortuna e Prudència », Quaderns Crema, deu anys. Miscel·lània, Barcelona, Quaderns Crema, 1989, p. 17-57.

Badia, Lola, « Fa che tu scrive : variaciones profanas sur un motivo sagrado, de Ramon Llull a Bernat Metge », The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, ed. by Ian Macpherson-Ralph Penny, Londres, Tamesis, 1997 (Monografías 170), p. 3-20.

Badia, Lola, « Laportació de Ramon Llull a la literatura en llengua doc : per un replantejament de les relacions Occitània-Catalunya a la baixa Edat mitjana », Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988, éd. par Michel Camprubí et Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1989, p. 261-295.

Badia, Lola, Tradició i modernitat als segles xiv i xv. Estudis de cultura literària i lectures dAusiàs March, València-Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1993, p. 93-128.

Barbiellini Amidei, Beatrice, Alla Luna. Saggio sulla poesia del Cariteo, Firenze, La Nuova Italia, 1999.

Bernat Metge, Il sogno, éd. par Lola Badia et Giorgio Faggin, Alessandria, Edizioni dellOrso, 2004.

Bernat Metge, Lo somni, éd. par Lola Badia, Barcelona, Quaderns Crema, 1999.

Bernat Metge, Anselm Turmeda, Obres Menors, éd. par Marçal Olivar, Barcelona, Barcino, 1927 (ENC a 10).

Bohigas, Pere, « La llengua de Jacme i Pere March », Aportació a lestudi de la literatura catalana, éd. par Pere Bohigas, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1982, p. 139-154.

Bohigas, Pere, « La llengua del cançoner dEstanislau Aguiló », Aportació a lestudi de la literatura catalana, éd. par Pere Bohigas, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1982, p. 155-180.

Bohigas, Pere, Aportació a lestudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1982.

Bohigas, Pere, Lírica trobadoresca del segle xv, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1988.

Bresc, Henri, « Excalibur en Sicile », Medievalia, no 7, 1987, p. 7-21.

Briquet, Charles-Moïse, Les Filigranes. Dictionnaire historique des marques du papier de leur apparition vers 1282 jusquen 1600, 4 vols., Paris, Picard, 1907.

Briquet, Charles-Moïse, The New Briquet. Jubilee ed. : Les filigranes : dictionnaire historique des marques du papier dès leur apparition vers 1282 jusquen 1600, a facsimile of the 1907 edition with supplementary material contributed by a 207number of scholars, éd. par Allan Stevenson, éditeur général J.S.G. Simmons, Amsterdam, The Paper Publications Society, 1968, 4 vols.

Cabré, Miriam, « La Faula del rossinyol de Cerverí de Girona », La narrativa in Provenza e Catalogna nel xiii e xiv secolo. Atti del colloquio svoltosi a Roma dal 12 al 14 maggio 1993, éd. par Fabrizio Beggiato, Pisa, ETS, 1995, p. 67-82.

Campaner y Fuertes, Álvaro, Cronicon Mayoricense, Palma de Mallorca, Colomar y Salas, 1881.

Cançoner Aguiló, édition fac-simile, transcription et commentaires de Gabriel Ensenyat i Pujol, Joan Mas i Vives, Joana Maria Matas i Alomar, étude codicologique de Antoni Mut Calafell, Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana, 2000.

Cançoner des Comtes dUrgell, éd. par Anton Maria Espadaler et M. E. Anton-Eloi Castelló i Gassol, Lleida, Universitat de Lleida, 1999.

Carstens, Alfred Pillet-Henri, Bibliographie der Troubadours, Halle, Niemeyer (Schriften der Königsberger Gelehrten-Gesellschaft. Sonderreihe 3), 1933.

Cases i Loscos, Luïsa, Catálogo de los Protocolos Notariales de Barcelona, Barcelona, Fundació Noguera, (Inventarios de Archivos Notariales de Cataluña 11), 1990.

Cases i Loscos, Luïsa, Inventari de lArxiu Històric de Protocols de Barcelona. I. Segles xiii-xv, Barcelona, Fundació Noguera (Inventaris dArxius Notarials de Catalunya 24), 2001.

Cingolani, Stefano Maria, « Nos en leyr tales libros trobemos plazer e recreation. Lestudi sobre la difusió de la literatura dentreteniment a Catalunya els segles xiv i xv », Llengua & Literatura, no 4, 1990-1991, p. 41-127.

Colón, Germán, El español y le catalán, juntos y en contraste, Barcelona, Ariel (Ariel lingüística), 1989.

Compagna, Anna Maria, « Per ledizione de La faula di Guillem de Torroella », La cultura catalana tra lUmanesimo e il Barocco. Atti del v Convegno dellAssociazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), éd. par Carlos Romero et Rossend Arqués, Padova, Editoriale Programma, c1994, p. 211-218.

Compagna, Anna Maria, « La faula di Guillem de Torroella : significato politico e tradizione testuale », Rivista di Studi testuali, no 5, 2003, p. 7-19.

Compagna, Anna Maria, « I testi di viaggio allinterno di una tipologia delle trattazioni geografiche : unaltra redazione catalana della lettera del Prete Gianni », Medioevo romanzo e orientale. Il viaggio nelle letterature romanze e orientali. v Colloquio Internazionale. vii Convegno della Società Italiana di Filologia Romanza (Catania-Ragusa 24-27 settembre 2003), éd. par Giovanna Carbonaro, Mirella Cassarino-Eliana Creazzo-Gaetano Lalomia, Soveria Mannelli, Rubbettino (Medioevo romanzo e orientale. Colloqui 8), 2006, p. 253-263.

208

Compagna, Anna Maria, « La tradizione extravagante della letteratura medievale : il contributo dei notai nel medioevo catalano e non solo », Estudis Històrics i Documents des Arxius de Protocols, no 24, 2006, p. 7-23.

Compagna, Anna Maria, « Langue et parole de la serpent dans La Faula de Guillem de Torroella : camouflage de la signification politique ? », Reinardus, no 28, 2016, p. 31-49.

Compagna, Anna Maria, « Lapparizione della serpe ne La faula di Guillem de Torroella : folclore, politica e tecnica letteraria », Caplletra, no 62, 2017, p. 153-169.

Compagna Perrone Capano, Anna Maria, « Sullomogeneità dei codici : la poesia narrativa catalana nella tradizione manoscritta », La filologia romanza e i codici. Atti del I Convegno della Società Italiana di Filologia Romanza (Messina, 19-22 dicembre 1991), éd. par Saverio Guida et Luciana Fortunata Latella, II, Messina, Sicania, 1994, p. 389-404.

Compagna Perrone Capano, Anna Maria, « Come denominano la lingua della poesia catalana del 300 e 400 gli scrittori e gli editori e critici di Ausiàs March fra 300 e 800 », La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo, Atti del vi congresso dellAssociazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari 11-15 ottobre 1995), II, éd. par Paolo Maninchedda, Càller, CUEC, 1998, p. 149-178.

Compagna Perrone Capano, Anna Maria, « La tradizione catalana », Lo spazio letterario del Medioevo, 2. Il Medioevo volgare, vol. II : La circolazione del testo, Lo spazio letterario del Medioevo, dir. par Piero Boitani, Mario Mancini et Alberto Varvaro, Roma, Salerno, 2002, p. 595-620.

Coromines, Joan, « Les Vides de sants rosselloneses del manuscrit 44 de París », Lleures i converses dun filòleg, Barcelona, Club Editor (El Pi de les Tres Branques), 1971, p. 276-362.

Di Girolamo, Costanzo, « Canti di penitenza : da Stroński a Ausiàs March », Cultura neolatina, no 62, 2002, p. 193-209.

Díaz i Villalonga, Ramon, La faula de Guillem de Torroella, Palma de Mallorca, Moll, 1995.

Domínguez Bordona, Jesús, Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional, Madrid, Blass, 1931.

Dubled, Henri, « La Bibliothèque Inguimbertine de Carpentras », Revue Française dHistoire du Livre, no 6, 1973, p. 35-85.

Espadaler, Anton Maria, « El meravellós com a luxe i pedagogia », El món imaginari i le món meravellós a lEdat Mitjana, éd. par Jean-Claude Schmitt et al., Barcelona, Fundació Caixa de Pensions, 1986, p. 137-149.

Fantoni, Marco, « Una riedizione del Dit des XII Mois », Medioevo romanzo, no 25, 2001, p. 44-62.

209

Gilabert de Próixita, Poesies, éd. par Martin de Riquer, Barcelona, Barcino, 1954.

Ginzburg, Carlo, Il filo e le tracce. Vero falso finto, Milano, Feltrinelli, 2006.

Giunta, Francesco, « La politica mediterranea di Pietro il Cerimonioso », dans Pere el Cerimoniós i la seva època, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1989, p. 59-76.

Graf, Arturo, Miti, Leggende e Superstizioni del Medio Evo, Milano, Mondadori, 19842.

Grifoll, Isabel, compte rendu de « La faula de Guillem de Torroella [par Pere Bohigas et Jaume Vidal Alcover] », Els Marges : revista de llengua i literatura, no 32, 1984, p. 99-102.

Guillem de Torroella, La faula, éd. par Pere Bohigas et Jaume Vidal Alcover, Tarragona, Edicions Tàrraco, 1984.

Guillem de Torroella, La favola, éd. par Anna Maria Compagna, Roma, Carocci (Biblioteca medievale 94), 2004.

Guillem de Torroella, La faula, éd. par Anna Maria Compagna, Palma de Mallorca, Edicions UIB, i Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2007 (« Biblioteca Marian Aguiló », núm. 45).

Hernando i Delgado, Josep, « Del llibre manuscrit al llibre imprés. La confecció del llibre a Barcelona durant el segle xv. Documentació notarial », Arxiu de textos Catalans Antics, no 21, 2002, p. 257-604.

Hernando, Josep, Llibres i lectors a la Barcelona, del s. xiv, Barcelona, Fundació Noguera, 1995, 2 vol.

Hillgarth, Jocelyn Nigel, « Los libros y la cultura de Jaime ii de Mallorca », xiii Congrés dHistòria de la Corona dAragó, 1987, Comunicacions, ii, Palma de Mallorca, Institut dEstudis Baleàrics, 1990, p. 75-81.

Hillgarth, Jocelyn Nigel, « Un inventario del rey Jaime iii de Mallorca (1349), y otros documentos sur la dinastia mallorquina », Estudios Lulianos, no 30, 1990, p. 57-74.

Hillgarth, Jocelyn Nigel, Readers and books in Majorca 1229-1550, vol. I, Paris, Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique, 1991.

Jaume March, Obra poètica, éd. par Josep Pujol, Barcelona, Barcino, 1994 (enc a 133).

Jordi de Sant Jordi, Poesies, éd. par Aniello Fratta, Barcelona, Barcino, 2005 (ENC b 26).

La letteratura francese medievale, éd. par Mario Mancini, Bologna, Il Mulino (Strumenti), 1997.

La poésie française en Catalogne du xiiie siècle à la fin du xve, éd. par Amédée Pagès, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 173-244.

210

La versione catalana della Inchiesta de San Graal, éd. par Vincenzo Crescini et Venanzio Todesco, Barcelona, Barcelona Institut dEstudis Catalans, 1917.

Lee, Charmaine, « La scrittura soggettiva », La letteratura romanza medievale, éd. par Costanzo Di Girolamo, Bologna, Il Mulino (Strumenti), 1994, p. 339-357.

Lee, Charmaine, La soggettività nel Medioevo. Unantologia di testi latini e romanzi, Manziana (Roma), Vecchiarelli, 1996.

Lee, Charmaine, Les remaniements d« Auberee ». Étude et textes, Napoli, Liguori (Romanica Neapolitana 11), 1983.

Liborio, Mariantonia et Silvia De Laude, La letteratura francese medievale, Roma, Carocci, 2002.

Llabrés, Gabriel, Estudi histórich y literari sobrel Cançoner des comtes dUrgell, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils, 1907.

Loomis, Roger Sherman, « The Legend of Arthurs Survival », dans Idem, éd., Arthurian literature in the Middle Ages, Oxford, Clarendon, 19612, p. 67-69.

Madurell i Marimón, Josep María, « Manuscritos trecentistas y cuatrocentistas (Repertorio de notas documentales) », Hispania Sacra, no 4, 1951, p. 401-464.

Madurell i Marimon, Josep María, Manuscrits en català anteriors a la Impremta (1321-1474). Contribució al seu estudi, Barcelona, ANABA, 1974.

Martínez Ferrando, Jesús Ernest, La tràgica història dels reis de Mallorca, Barcelona, Aedos, 19792.

Massó i Torrents, Jaume, « Bibliografia dels antics poetes catalans », Anuari del Institut dEstudis Catalans, no 5, 1913-1914, p. 3-284.

Massó i Torrents, Jaume, « Inventari des bens mobles del rey Martí dAragó », Revue Hispanique, no 12, 1905, p. 413-590.

Massó i Torrents, Jaume, Repertori de lantiga literatura catalana. I. La poesia, Barcelona, Alpha, 1932.

Materiali Arturiani nelle letterature di Provenza, Spagna Italia, éd. par Margherita Lecco, Alessandria, Edizioni dellOrso, 2005.

Mendia, Lia, « Dal cor al gest : cuore e corpo nella lirica catalana dai trovatori a Ausiàs March », Capitoli per una storia del cuore, éd. par Francesco Bruni, Palermo, Sellerio, 1988, p. 161-180 et 279-283.

Moll, Francesc de Borja, Gramàtica històrica catalana, València, Universitat de València, 1991.

Pacheco-Ransanz, Arsenio, « La narració en primera persona en els segles xiv i xv : notes per a una revaluació crítica », Actes del cinquè col·loqui destudis catalans a Nord-amèrica, Tampa, 1987, éd. par Philip D. Rasico et Curt J. Wittlin, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1988, p. 99-109.

Pagarolas i Sabaté, Laureà, « Recull danotacions esparses des protocols 211medievals barcelonins », Estudis sobre història de la institució notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera, éd. par Josep Maria Sans i Travé, Barcelona, Fundació Noguera, 1988, p. 61-90.

Pagès, Amédée, Ausiàs March i els seus predecessors, València, Institució Alfons el Magnànim – Institució Valenciana dEstudis i Investigació, 1990.

Pagès, Amédée, Auzias March et ses prédécesseurs. Essai sur la poésie amoureuse et philosophique en Catalogne aux xive et xve siècles, Paris, Champion, 1912.

Pere March, Obra completa, éd. par Lluís Cabré, Barcelona, Barcino, 1993 (enc a 132).

Pope, Mildred Katherine, From Latin to modern French with especial consideration of Anglo-Norman, Manchester, Manchester University Press, 19522.

Pujol, Gabriel Ensenyat, Història de la Literatura Catalana a Mallorca a ledat mitjana, Palma de Mallorca, El Tall (El Tall del temps maior 7), 2001.

Pujol, Gabriel Ensenyat, La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona dAragó (1343-1349), Palma de Mallorca, Moll, 1997, 2 vol.

Quadrado, Josep Maria, « Proceso instruido en 1345 contra el Gobernador Arnaldo de Erill, su asesor Des Torrents y el Procurador real Bernardo Morera, acusados de favorecer á los partidarios del destronado Jaime iii, con otros procedimientos tocantes á la confiscación de bienes de los condenados á muerte y al destierro de los sospechosos », Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, vol. 30 no 15, 1914-1915, p. 1-15 et 65-94.

Recio, Roxana, Los “Trionfi” de Petrarca comentados en catalán: Una edición de los manuscritos 534 de la Biblioteca Nacional de París y del Ateneu de Barcelona, Chapel Hill, University of North Carolina Press, 2009.

Recio, Roxana, Puntualizaciones sobre la traducción catalana del « Triunfo de amor » de Petrarca según el manuscrito 534 de la Biblioteca Nacional de París, Florencio Sevilla, Arroyo-Carlos Alvar Ezquerra, Actas del xiii Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas (Madrid, 1998), éd. par Florencio Sevilla Arroyo, Madrid, Ed. Castalia, Fundación Duques de Soria, Asociación Internacional de Hispanistas, 2000, vol. I, p. 213-220.

Riquer, Martí de et Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, València, Tres i Quatre, 1984.

Riquer, Martí de, Llibre de tres, Barcelona, Quaderns Crema, 1997.

Riquer, Martin de et Andreu Febrer, Poesies, Barcelona, Barcino, 1951.

Riquer, Martin de, « El “escondit” provenzal y su pervivencia en la lírica románica », Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, no 24, 1951-1952, p. 201-224.

Riquer, Martin de, Història de la literatura catalana. Part antiga, Barcelona, Ariel, 1984-1985, 4 vol.

212

Rodríguez Moñino, Antonio, « Los manuscritos españoles del bibliopirata Libri », Boletín de la Real Academia de la Historia, no 138, 1956, p. 247-285.

Romeu i Figueras, Josep, Corpus dantiga poesia popular, Barcelona, Barcino, 2000 (enc B 26).

Roncaglia, Aurelio, La lingua dei Trovatori, Roma, Edizioni dellAteneo, 1965.

Rossich, Albert, « La codolada, una forma mètrica catalana », Miscel·lània Aramon i Serra, iii, Barcelona, Curial, 1983, p. 473-488.

Rubió i Lluch, Antoni, Documents per lhistòria de la cultura catalana mig-eval, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 1908-1921, 2 vol.

Santamaría Arández, Álvaro, « El gobierno de Olfo de Prócida. Una década de la historia de Mallorca (1365-1375) », Hispania, no 25, 1965, p. 184-218 et 367-412.

Toldrà, Maria, « Notes sur la lectura “sebastianista” de La faula de Guillem de Torroella », Llengua & Literatura, no 5 1992-1993, p. 471-478.

Tres contes meravellosos del segle xiv, éd. Lola Badia, Barcelona, Quaderns Crema, 2003.

Turmeda, Anselm, Cobles de la divisió del regne de Mallorca (1398), [Palma de Mallorca], [Ripoll], [1950].

Zink, Michel, La Subjectivité littéraire. Autour du siècle de saint Louis, Paris, Presses Universitaires de France, 1985.

Chapitre d’ouvrage: Précédent 10/12 Suivant